Festa de Sant Martí d’Empúries

Fa un temps vaig enregistrar des de la terrassa de casa les sardanes de la festa de Sant Martí d’Empúries.  De la manipulació sonora d’aquesta gravació original de 1,30m va sorgir un track per el disc “Fluctuacions”.

La idea és que si agafem un quadre amb la pintura molla, i l’estirem uns metres, tindrem els colors del quadre original, però no quedarà cap paisatge figuratiu intel-ligible, si no una massa de colors que corresponen al quadre original , ténen la seva essència, pero hem fet una cosa nova amb ell en un pla més abstracte.
De la mateixa manera, quan escoltem el tema, sentim la sonoritat de la cobla amb els seus instruments, però no queda cap melodía intel-ligible, si no que tenim quasi totes les notes sonant a l’hora, i si escoltem amb atenció, per exemple amb auriculars, comencem a descobrir melodíes i construccions sonores que sembla que es trenquin abans de la seva  resolució, com un bombollejar de notes.

La ment, un cop assimila els sons primaris o la nota / freqüència imperant, comença a explorar en els sons més secondaris, harmònics, petits detalls, no sé si m’extralimito en els meus coneixaments científics, però l’oïda és un sentit fàsic, com l’olor, aixó vol dir que un cop tenim un so assimilat, i que el cervell no consideri prioritari o de perill per passar al mode d’alerta (passem la majoria del temps en pilot automàtic i en realitat tenim molts pocs minuts de concentració real al dia), el deixem en segon pla per centrar l’atenció en un altre, així per exemple la gent del poble no sent les campanes de l’esglèsia de nit (el cervell deicideix que no són motiu d’alerta), però el turista que passa el primer son si. Tampoc sentim el motor del cotxe quan portem molt de temps conduïnt,(el qual ja he explorat en algún disc), i així podem trovar-nos en moltes situacions quotidianes, també ho podem veure en animals, segurament sigui herència genètica.

Aquesta és la base de molta música electrònica, però també de música de cultures antigues, com els cant harmònic (que s’ha fet seu el new age a occident a partir dels 60), i l’instrument dels aborígens australians (perdoneu la música molesta del video), el didgeridoo, que és una nota constant de la qual es fan fluïr armònics. Aquestes abstraccions fa que s’associïn a mites místics (també hi té a veure la sobreoxigenació del cervell per la respiració contínua).

Possiblement junt amb d’altres fenòmens científicament comprovats pot ser són  la base de moltes mitologíes, però això ja són temes diferents.

Podeu descarregar el tema aquí (sota llicència copyleft)

(accepto correccions en el tema científic)

https://soundcloud.com/monoceros/tarda-de-sardanes-emp-ries/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s